Opinió sobre article de N. Chomsky "El control dels mitjans de comunicació" i el tractament de la informació.

Aquesta entrada es reflexa la participació en els diferents fòrums organitzats en l'assignatura 22037, en la qual s'han tractat aspectes molt polèmics, a la vegada que interessants. Les meves opinions i fonamentacions han estat les següents:

EL CONTROL DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Personalment i recolzant l’opinió de les meves companyes, estic d’acord amb l’opinió de Chomsky pel que fa als mitjans de comunicació dintre de les societats democràtiques. Que els principals mitjans de comunicació (els nacionals, poderosos i amb més recursos econòmics) son els que filtren i seleccionen les notícies que són “importants” per a la població, influint en la seva opinió, no mostrant part de la realitat que ens envolta... Si reflexionem en profunditat veurem una certa lògica en que els mitjans de comunicació no divulguin notícies que poden danyar  la imatge pública dels grups que els financen i gràcies als quals poden fer la seva tasca.   

Per altra banda, m’ha sorprès en gran manera l’opinió del lingüista en quant a la funció dels esports més populars. En certa manera ja hi havia reflexionat amb anterioritat sobre el fet de la importància que aquest posseeix per a la majoria de la població, preocupant-se, sofrint, barallant-se, fins i tot agredint-se per un grup de persones a les quals ni tan sols coneixen. un fet que em resulta sorprenent és la mobilització que aquest fenomen produeix, ja que per moltes injustícies sociopolítiques que es produeixen (a tall d’exemple la crisi, reformes que sols afavoreixen a les classes socials elitistes, la corrupció política, l’augment d’impostos, l’augment del nombre de persones vivint al carrer...) les persones ho escolten a diari i ni tan sols els afecta. En canvi si un equip de futbol perd o sofreix una injustícia, gran part de la població es llença als carrers i es sent profundament indignada. Penso que seria necessari reflexionar profundament sobre aquest fet, el qual etiquetaria com patètic.

Per finalitzar la meva intervenció m’agradaria citar una frase que em va impactar profundament “ la propaganda para la democràcia es lo que la violència para la dictadura”. Aquest fet crec que resulta més que evident quan observem les injustícies del nostre voltant i la incapacitat crítica de les persones, la majoria de les quals basen les seves creences polítiques en vell perjudicis o simplement mantenint-se al marge d’aquests en la ignorància, de manera apàtica i passiva.

TRACTAMENT INFORMACIÓ

Penso que pel tractament i processament de la informació que realitza la premsa s’adequa totalment als beneficis i interessos del mandataris de poder. Estic totalment d’acord amb el cas que apareix al vídeo (el cas de Timor i Camboya)  ja que aquests mostren la diferència de cobertura i d’informació que es mostra en dos casos en els quals realment s’està massacrant la població, vexant els drets humans dels habitants ... Penso que aquest cas resulta tan evident, que no resulta possible restar-li credibilitats als arguments de Chomsky.

Un clar exemple  més actual del tractament fraudulent la informació seria el bombardeig massiu que la OTAN estava realitzant als països àrabs en rebel·lió interna per la democràcia. La realitat és que la OTAN, per recolzar un nou govern democràtic i recolzar les forces rebels, està matant milers de persones innocents, i deixant a gran part sense els bens necessaris per sobreviure. Però no creieu  que sols ho esta portant a terme aquest atac bèl·lic en favor d'un futur millor de manera desinteressada, sinó que també ho fa per aconseguir un gran benefici econòmic, ja que tot armament que s'està emprant per matar ho cobraran a través de divises, petroli... al poble que ha patit els bombardeijos.

En quant als mitjans de comunicació, la majoria de la informació que ens ha arribat ha estat donant suport a les accions violentes i tractant d'encobrir els fets que podrien fer que la població es mostres horroritzada per les accions portades a terme. No penseu que les noticies dels mitjans de comunicació si fossin fidels a la veritat haurien de recolzar l'opció de solucionar les problemàtiques a través del diàleg i la diplomàcia en comptes de la violència i la guerra?

Personalment opino que és vergonyós que encara avui en dia, en el segle XXI resolguem els conflictes de la mateixa manera que es feia a l'edat mitjana, l'única diferència la veiem en que abans els monarques també lluitaven i que avui en dia gràcies a les noves tecnologies ens es possible matar un major nombre de persones amb menys esforç.