Reflexió personal sobre l'anàlisi cinematogràfic

En aquest post podreu trobar un treball realitzat per a l’assignatura 22037 Comunicació Audiovisual i Multimèdia en Educació Infantil en el qual hem realitzat un anàlisi en profunditat d’una de les pel•lícules animades més celebres de la història de la cinematografia: “Blancanieves y los siete enanitos”. En aquest treball em tractat d’arribar en profunditat als aspectes que habitualment passen desapercebuts a la majoria dels vidents. El treball en el qual es poden trobar tots els continguts és el següent.

Trabajo 22037 Analisis Blancanieves

A mode de reflexió personal, m’agradaria destacar que la realització d’aquest treball ha suposat una experiència molt enriquidora que no m’ha deixat indiferent. Gràcies a aquest he pogut adonar-me, fruit d’un gran nombre de visionats, que hi ha tota una sèrie d’aspectes i temàtiques que ens pretenen educar en una manera d’entendre el món de caire tradicional. Aquestes no resulten adequades, sobretot si pretenem ser coherents amb l’educació que volem brindar als nostres alumnes, formant persones crítiques i amb capacitat de pensar per si mateixes.

Així doncs, m’agradaria destacar que m’ha sorprès molt la gran quantitat de missatges explícits i implícits transmet el film, ja que habitualment els pares posen aquest tipus de contingut als seus fills creient que és positiu i adequat per ells, doncs aqueta corporació pretén oferir-nos una imatge de tendresa, continguts aptes per tots els públics, dolços... els quals dificulten en gran mesura a la majoria de la població veure els tipus de valors patrons i forma de veure el món que aquests transmeten i pretenen reproduir. Així doncs, he pogut constatar que missatges com l’organització jeràrquica, la diferència de classes, la importància de la bellesa, les marcades diferències de rols, la recerca de l’amor com major aspiració de la dona, els continguts sexistes, elements que inciten al consumisme, la resolució de conflictes a través de la violència, entre d’altres són presents de manera constant en aquesta pel•lícula. És curiós, doncs amb aquest tipus de missatges que ens presenta gairebé sembla que siguin destinats a un públic adult, res més lluny de la realitat.

M’agradaria remarcar, que com experiència personal, un gran nombre de generacions hem crescut amb la cinematografia de Walt Disney, i sobretot en la més tendra infància no ets capaç d’adonar-te’n de tots els missatges que transmet i jutjar-los críticament, doncs encara no en tens la capacitat per fer-ho, hem de ser els adults, que en primera instància hem de realitzar un visionat o fer un covisionat de manera conjunta amb els nens, per tal d’adonar-nos dels tipus de continguts que consumeix la nostra infància i a través d’activitats, diàlegs i altres recursos tractar que no els arribin els tipus de missatges nocius i de caire conservador. Per aquest motiu crec, que és funció de l’adult observar i analitzar els continguts que els nostres infants consumiran i fer que puguin gaudir d’aquests, ja que resultarà molt complicat que els deixin de veure, però que al menys es minimitzen la influència negativa d’aquests.

A tall de conclusió, m’agradaria destacar que pogut adquirir un major nivell de conscienciació i major capacitat crítica, gràcies a la formació i treball que hem realitzat en aquesta assignatura, la qual és optativa. Així doncs, penso que aquesta assignatura hauria de ser de caràcter obligatori en aquesta grau, doncs si els docents no estem conscienciats d’aquest fenomen, difícilment podrem transmetre-ho. A més a més, penso que en concordança als temps actuals que molts han denominat societat de les “pantalles” hauríem d’incloure en les nostre escoles educació en aquests mitjans i a través d’aquests mitjans, aprofitant així la fascinació que aquests provoquen en els nostres infants. Així doncs, cal ser conscients que els infants des de ben petits són usuaris d’aquestes pantalles i noves tecnologies, per aquest motiu la societat adulta hauria de tractar d’educar-ne en un bon ús, promovent així l’alfabetització mediàtica (Medrano, 2008) .